una visita cultural al Caixaforum...
el dissabte 16 de gener els hurakans vem fer una sortida cultural acompanyats pels nostres fantàstics monitors. ens van fer posar una corbata i mitjons de colors, amb l'excusa qy¡ue era per anar elegants. en arribar al caixaforum, vem mirar les exposicions que feien i vem triar visitar l'exposició: fotopress. un reportatge fotogràfic de la situació conflictiva del món: violència de gènere, manis en contra de les eleccions, guerres i molts més temes. la veritat és que eren un pèl dures les imatges, però va estar bé per adonar-te del món en que vius. després vem visittar una exposició d'art contemporani, força abstracte: cosmètica dogmàtica. el dia va estar molt bé. gràcies monitors!!!!
gemma.
1 comentaris:
buff!
quina Mega excursio.. ( i no es ironia)..
em va agradar moltissim..
encara que no fessim reflexio en veu alta, estic seguriiiisima.. que tothom va fer la seva reflexio per dins..
que, basicamen lu b que vivim, com ens queixem snse rao, i que no es a les mans dels politics, de les Ongs.. sino que esta a les nostres mans, a la de cadascu : " per canviar el món, s'h de començar canviant l'entorn"..
consideru.. que som NOSALTRES..els qe em de cumensar creant bons rotllos, sense prejudicis,.. i aixi apoc a poc.. si tothom ho va fent.. el món canviara...
es en mans d'un humà que les dones tinguin aquestes cares, en man duna persona que les cases estiguin destrosades.. pero esq no tant sols aixo.. son els nostres paisos els que financies tots els conflictes.. son els nostres diners els que van a les armes, al trafic.. diners.. i industries d'armes..
El món està boig, be les persones que hi viuen... pero crec que mes bojos estem tots nosaltres que vivim a costa dels altres ( i ja no parlo dels paisos) que vivim.. de papis, dels amics.. ens enriquim de coses que no valorem.. si no tenen un valor monetari..
be , em cansa escriure.. i es fa dificil..
no hi han suficients paraules al diccionari.. com per expressar el que vaig sentir en veure les fotos i llegint d'on provenien.. i encara menys pet expressar el que va sentir tothom en aquell moment..
aixo si, crec que aquestes coses s'han de veure, per poder veure la realitat.. vivim en una bombolleta, en un petit somni.. i quan veiem aquest tipus de coses, tnquem els ulls, girem la cara, pel simple fet que no volem que peti la bmbolleta.. no volem veure la realitat,,...
perq la realitat, l'hem feta cruel!
vull fer un ultim apunt.. i esq.. si vosaltres fossiu fotografs, i us trobessiu en una situacio tipu: " estes fotografian l'africa, els conflictes etc.. i trobeu un nen desnodrit, de casi dos hores de vida demanant aigua (( al desert))..." que fariees.. fotografiarlo, o ajudar-lo...
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici